Deu del vespre, tot avui nevant. Les finestres són vidres gelats. Sento el riure d'alguns nens jugant a la plaça on la neu no és fang.
(Tornada...) No es miren la gent Estan somiant en un món ple de llum.
Porta trenes i els cabells mullats. El cos tendre, només té dotze anys. Juga a nines amb els del veïnat a la plaça, on hi ha llums de gas.
(Tornada...)
Però creixeran i, amb el temps d'aliat, seran juguets a oblidar. Seran pocs anys, potser molts pocs anys, i canviaran a pitjor. No seran tant nens, seran més humans. Els seus somnis blancs moriran. Tindran gust de mort. Serà un dur present. Mercat del mal i l'infern. Beuran de les pors i dels plaers. Sabran que és plorar morir d'amor.
Sabran de passions, de traïcions mortals. Sabran què és dolor i cridar. És tan dur morir a mans d'un germà! Aquella buidor dins el cor. Com matar vells amics i esborrar del tot somnis que avui no són res.
Vells records. el primer que s'enfonsa... Sentiments de paper... Full a full...